El joc és una de les activitats més importants en la vida del nen. Amb ell, el nen desenvolupa la seva creativitat, la seva capacitat per a construir i reconstruir, la seva expressió artística i el seu llenguatge.

El joc distreu i proporciona plaer, estimula i activa les habilitats cognitives del nen, facilita el desenvolupament social, estimula el desenvolupament emocional i estimula el desenvolupament motriu.

A més, el joc permet que es desenvolupin la personalitat del nen, una adequada autoestima i una bona autoregulació afectiva.

El trastorn obsessiu-compulsiu (TOC) és una afecció que consta de dos elements: l'obsessió i la compulsió.

Les obsessions són impulsos, imatges o pensaments recurrents i no desitjats, mentre que les compulsions són actes mentals o conductes repetitius que es realitza o viu en resposta en una obsessió, a unes regles que es tenen assumides com a rígides i que no es poden o no s'han d'evitar, o a una preocupació genèrica excessiva i desproporcionada.

El TOC és un tipus de trastorn que incapacita o condiciona significativament el dia a dia de la persona, fent-la arribar a sentir grans dosis d'ansietat o d'estat anímic deprimit, fet pel qual serà necessari l'ajuda de medicació específica antidepressiva, mentre es realitza un procés terapèutic adequat.

L'objectiu de la teràpia d'aquest trastorn és el d'aconseguir que la persona passi a tenir el control dels seus actes i dels seus pensaments, millori el seu benestar emocional i prengui les regnes de la seva quotidianitat.

Per a aconseguir aquesta meta, la persona tindrà que aprendre a acceptar i a afrontar el malestar i l'ansietat percebuts exposant-se progressivament en els estímuls o situacions temudes i a reinterpretar cognitivament les situacions angoixants, i les persones del seu voltant hauran d'aprendre a conèixer, a entendre bé aquest trastorn i a aplicar les eines més adequades per a col·laborar en aquest procés.

El locus de control és un concepte que té a veure amb l'estil atribucional de les persones. La manera com valorem els factors que es posen en joc en un esdeveniment que hem d'afrontar (per exemple, un pròxim examen) o en un fet que ja ha esdevingut en la nostra vida (per exemple, un examen del qual ja sabem la qualificació) pot ser molt diferent en funció de l'individu, i provoca uns efectes significativament diversos en nosaltres.

Una persona que disposa d'un locus de control intern és algú que atribueix el resultat d'un examen a factors que tenen a veure amb les seves capacitats, habilitats i esforç. Aquest estil atribucional implica consciència sobre els aspectes que depenen d'un/a mateix/a i, per tant, major poder d'influència sobre els esdeveniments que ocorren en la seva vida. Una persona que es mou a partir d'un locus de control extern atribuirà aquest resultat a la sort o a factors o persones alienes a ella mateixa, provocant una major indefensió en l'hora d'enfrontar-se a noves situacions que li exigeixin resultats.

Trobar l'equilibri entre els factors sobre els quals tenim determinada influència i els factors sobre els quals no tenim serà clau per a poder valorar de manera adaptativa els desafiaments que tenim per davant…i els que ja han quedat enrere.

Són TRASTORNS DE LA CONDUCTA ALIMENTARIA, el seu trastorns psicològics greus que cursen amb alteracions de la conducta relacionada amb l'alimentació, causats per diferents motius i problemes que es canalitzen de manera incorrecta a través de la preocupació per la imatge personal o el pes i que poden provocar malalties físiques importants i malestar emocional molt significatiu.

Es presenten amb molta més prevalença en noies/dones que en nois/homes (en una proporció pròxima al 9:1), sent l'adolescència (entre els 12 i els 18 anys) l'època on més factors de risc es posen en joc, a pesar que cada vegada s'observen alteracions en la conducta alimentària en persones més joves.

Les causes acostumen a ser d'origen multifactorial. influeixen factors psicològics, familiars, personals, socials, culturals o genètics, però és important detectar senyals rellevants, perquè apareixen bé aviat i solen ser molt visibles (tant en sentit restrictiu com abusiu del menjar): menjar massa de pressa o en condicions poc adequades, no menjar amb la resta de la família, augment de vegades que es va al bany, excessiva preocupació pel menjar, alteracions del cicle menstrual, variacions ràpides de pes, augment de la irritabilitat, presència d'autolesions, símptomes depressius o ansiosos, aïllament social o aparició freqüent de mentides, per exemple.

El tractament ha d'estar encaminat a reconèixer la malaltia, restablir l'autoestima de la persona i a fer adaptativa la seva autopercepció, tant corporal com de personalitat, millorar les habilitats socials, normalitzar els hàbits i els costums alimentaris i a detectar i tractar possibles patologies associades, amb ajuda professional i del seus cercles socials més pròxims.

Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), el benestar emocional és un “estat d'ànim en el qual la persona s'adona de les seves pròpies aptituds, pot afrontar les pressions normals de la vida, pot treballar productiva i fructíferament, i és capaç de fer una contribució a la comunitat”.

En el cas de l'adolescència, aquest element és especialment important perquè es tracta d'una etapa vital clau en el desenvolupament emocional de la persona. Per a proveir a les persones adolescents d'aquest benestar emocional que els faci sentir que el seu camí pot aportar aspectes positius al seu entorn i, sobretot, a ells mateixos, és necessari que siguem capaços d'escoltar-los, però també d'entendre'ls.

Aquesta serà la manera de facilitar que detectin les seves aptituds i les seves limitacions, de possibilitar-los que coneguin les eines de què disposen per a afrontar la vida en tots els seus àmbits, i de convèncer-los que no estan solos perquè estem al seu costat per a acompanyar-los en el que requereixin…i que li ho creen!